My first day of ski

I will never forgot my first day of ski. It had been very amazing for me, because all was new, the snow, the skis, everything. It was cold and foggy, but I didn't feel cold too much.

I was three or four years and I went there with my father, I've got the image in the memory of that day because I think that this thing, skiing, makes to me a little change, like make me older, jaja!
I rememeber me going up and down the skirun, and the problems that I had to stop, and one time I burst into tears because I felt off the sky and I get il. But dispite being so difficult I don't remember it like a bad esperience now a days, I feel happy to have those experiencies.

Finally I can say that this expercience "marked" me a lot, and I remember it like a good thing and not a bad, because I know that the first day was difficult, but at the same time it was amazing and I really wanted to do it, so I have had a good experience with a good memory!

Chapter 8 (translation)

CAPITOL 8:

En Bruno està a tot arreu.

Uns mesos més tar, al Desembre, en Guy va seure a la seva oficina a nova York. No aconseguia ofertes de treball i sentia que la seva culpabilitat sobre l’assassinat de la Miriam mantenia a tothom lluny d’ell. Un home necessita estar pur dintre seu  per dibuixar plans er un bon edifici, i G uy se sentia brut.

Estava fent dibuixos de la casa per ell i l’anna  per viurei despres del seu casament quan el telefon va sonar.

“Hola Guy, sóc en Bruno”

En Guy no va dir res i  va penjar el telèfon, però aquest va sonar de nou.

“Et vull veure, Guy” va dir en Bruno.

“No,”  va dir en Guy i va penjar el telèfon.

Aquella nit, en Guy i l’Anna van surtir del seu pis i en Bruno estava alla en la foscor.  En Guy va agafar la ma de l’Anna, i va intentar de mantenir-se calmat.

“Hola Guy” va dir en Bruno suaument.  Va mirar a l’Anna amb bon interès, com si estigués sorprès de veure en Guy amb una dona.

“Hem de marxar, hem de marxar” va dir en Guy  i  va marxar rapidament  amb l’Anna encara agafada de la ma.

“Oh Guy, jo només volia ....” Va dir en Bruno.

“Qui era ?va demanar l’Anna.

Un home que conec. Vol una feina” va dir en Guy. “No és res”

“Què vol en Bruno” va pensar en Guy. “ Què és el que vol?”

La pregunta no se’n va anar  i en Guy no va poder parar de pensar.

Un matí de gener, en  Bruno va aparèixer al costat d’en Guy al carrer i li va dir: "Pren una copa amb mi, Guy"

“No”

“Si”, va dir en Bruno “De què estàs espantat?”

“Res” va dir en Guy, “Semblo espantat?” (“Truca la policia!” va pensar en Bruno. “La policía ara mateix!” però no podia.)

“ A les hores vina a prendre una copa amb mi” va dir en Bruno.

En Guy va acceptar anar a un bar.

“Perquè no em vas di res sobre l’Anna?” va preguntar en Bruno. “Aquella noia amb qui et vaig veure. Ho se tot sobre ella”.

This is our last meeting, va dir en guy, Ho dire tot a la policia sobre tu.

“Perquè no ho fas fer l’any passat?” va somriure en Bruno. – els hi dire que em vas pagar perquè la matés a la Miriam, digalsi que vas anar a Mèxic i que vaig poder-ho fer sol. Em creuran, Guy.”

En Guy sabia que era vritat. Va dir –me n’he d’anar-

-espera- va dir en Bruno. – tu mataràs el meu pare –

en Guy va mirar els ulls den Bruno. Erens els ulls d’un  nen boig. En Guy es va sentir indefens, no podia fer res.

-Aniré a la policía si no el mates! – va dir en Bruno, després va marxar va marxar del bar sobtadament.

Sobre unes dos setmanes despres, en Guy va veure en Bruno a fora la seva oficina cada tarda quant ell marxava. Despres la seva primera carta va arribar. Era un mapa de la casa de’n Bruno amb un plan per l’assessinat. En Guy ho va llançar, però les cartes arribaven cada tres dies. La carta numero 21 deia: “Vols que li expliqui a l’Anna la teva part en l’assassinat de la Miriam? Tens que matar el meu pare aviat, abans de la mitat de Març”. Després en Bruno va enviar una pistola gran. Tot semblava formar part duna mala obra o pelicula.

En Guy va mirar a la seva propia pistola. L’havia comprat quant tenia 15 anys perquè era petita, bonica i preciosa. La va agafar suaument, i va sumriure i pensar quan era un noi.

En guy va passar el segon dia amb l’Anne en el país ,i van anar  a mirar la seva casa.

“Esterà acabada pel Març” va dir en Guy.

“Està bé,” va dir l’Anne. “Hi haurà dos mesos abans de que ens casem  per comprar coses per la casa”

“Saps què?” va començar a di en Guy, després va parar i va mirar l’Anne desde els costats dels seus ulls. Volia exlicarli  lo de les cartes d’en Bruno i la pistola però no va poder.

No volia cap secret de l’Anne, però aqui estava el secret més gran de tots. De sobte, en Guy es va adonar que la seva vida sestava dividint en dos: - la seva vida amb l’Anne i la seva vida amb en Bruno.

Van tornar a casa de l’Anne i abans de supar, en Guy va agafar va anar a caminar per el gardí. Va veure la forma negre d’un home- era en Bruno!- en Guy el va pagar fort i els dos van caure al terra, però en Bruno era molt valent, i les seves mans van anar directes al coll den Guy. En Guy vulia matar-lo. El va empenyer cap a l’herba barallant-se fort.

De sobte, en Bruno va dir - Guy, savies que era jo-

Et mataré el pròxim com que et trobi per aquí! va cridar en Guy.

Oh Guy! Matam si vols! Va dir en Bruno rient, “ però estàs preparat per matar el meu pare?”

Estic preparat per trocar a la policia, va dir en Guy.

I estic preparat per explicar-li a l’Anne sobre tu i la Miriam, i despres per explicar-li a la policia.

Hi havia una llum vermella als ulls d’en Bruno: semblava un animal afamat. “Li escriure a l’Anne avui a la nit, Guy, a no ser que em diguis que assassinaràs el meu pare!” Es va girar i va marxar corrent.

Ara en Guy estava espantat. Esperava que arribés la carta per a l’Anne.  Sabia que no ho podria parar. Què li podria dir a ella sobre l’assessina. Ell la vulia morta, no va frenar en Bruno perquè la matés. Ell n’era culpable també,  i la seva culpavilitat anava creixent més forta.

Uns dies despres l’Anne va trucar en Guy. La seva veu tremolava  i ell ja savia què havia passat.

“He tingut una carta, Guy” va dir ella.

“ ah si?” intentava semblar tranquil “Una carta?”

“No hi ha cap nom a la carta, Guy” va dir ella. “ Diu que tu sabies sobre l’assessinat de la Miriam”

“No ho antenc Anne” va dir ell, “jo no se...”

“Guy, no ho diré a ningú” va dir l’Anne. Però què està passant?”

“No passa res Anne” va dir en Guy, i va pensar que la seva veu havia sonat estranya “Et puc veure aquesta nit? Parlarem d’això”.

“No, no puc” va dir l’Anne.

En Guy va sentir que l’estava perdent, i que en Bruno estava a tot arreu. Després en Guy va adonarse d’algú més: havia començat a mentir 

SUMMER 11'

This summer 2011 has been amazing and unforgettable. During july, all the mornings I went to an english academy with two friends, it was a little bit boring, but I think that It makes me learn more.

Then in the afternoon I sometimes go to the swimming pool or make different activities like go to Núria, or to a river and make a pic-nic there, things like that.

During the month of august I did the best things of the summer. The first week of august I went with all my friends in a apartament in l’Escala, it was amazing, we made a lot of cool things, like went with a “patinet”, but not a scooter, is a tipe of a little boat that goes inside the water !!

Me and my friends in l’Escala.

Then I went to Monaco and Switzerland wiht my parents, I like it a lot and I felt really good there, because here in Vic was very hot, and there was cold, not much, but not hot.

     

Switzerland                                                                     Switzerland

Monaco